Uko bikoitza / Doble negació

2003

Irun (EH)

 

Gipuzkoa, Araba, Bizkaia i Nafarroa es troben separades de Zuberoa, Behe Nafarroa i Lapurdi per la muga, el límit estatal franco-espanyol que divideix la nació basca. Tots els punts que conformen aquesta frontera artificial són una llosa per al País Basc, que ha de conviure amb la divisió administrativa del seu territori. Un dels punts d’aquesta muga, l’illa dels Faisans, és igualment una llosa per a la unitat territorial catalana. Va ser aquí on el 7 de novembre de 1659 se signà el Tractat dels Pirineus. On França i Espanya esquarteraren Catalunya d’esquenes a la voluntat de la població catalana i d’amagat de la Generalitat. L’illot, situat al curs baix del riu Bidasoa, és el condomini més petit del món i pertany durant sis mesos alternativament a cada estat.

La creu és una icona universal que, entre d’altres funcions, denega, invalida. La creu sobre l’illa dels Faisans és una doble negació a una frontera imposada i una reflexió sobre com s’han traçat els límits d’estat actuals. Com en la majoria de casos les fronteres oficials són aberrants perquè no coincideixen amb límits nacionals, culturals i lingüístics. Com sovint les fronteres no delimiten sinó que divideixen traumàticament comunitats nacionals senceres. Com aquest fet incideix en la població, que d’un dia per l’altre i per la força ha de canviar d’identitat. Com es planifica el genocidi. Com es desoficialitza la llengua pròpia. Com se n’imposa una de forastera. Com s’introdueix l’autoodi que amb el temps comporta el rebuig cap als referents culturals propis en benefici d’uns altres de suposat rang superior.

L’any 1998 vaig conèixer la història del lloc i no vaig trigar gaire a visitar-lo, ni que fos des de la riba del Bidasoa. El 2003 vaig formalitzar el projecte i vaig donar-lo a conèixer al govern basc. No va poder realitzar-se.