Fita sud

2003

Platja d’Altafulla
Inscripció d’aigua continguda dins la sorra
13,60 x 10 m

 

Vent, Altafulla d’Art em proposà d’intervenir a la platja de la població. El punt de partença me’l donà la toponímia local: els àrabs donaren a Altafulla el nom de Tahuila, ‘tros de terra’, probablement perquè trobaren que la contrada quedava físicament prou definida i diferenciada de la resta de terres del voltant. Veien Altafulla com una unitat geogràfica, amb un perímetre concret i reconeixible. L’allargassada platja altafullenca és un tram d’aquest perímetre, un tros del llindar que envolta el tros de terra que és Altafulla.

Les fites, normalment de pedra, són senyals clavats a terra que assenyalen límits entre contrades. A l’extrem oest de la platja hi ha la roca del Gaià, un volum de pedra que apareix enmig de la sorra just davant de l’illot del far. És la fita més meridional del llindar altafullenc, la Fita sud.

 

col·laboradors
Cristian Añó, Dani Bravo, Marta Coll, Alexandra Croicksnamk, Christophe Dubois, Isabel Figueras, Pere Garrido, Noèlia Hernàndez, Maike Jauer, Víctor Martínez, Mercè Roé, David Serrano

agraïments
Lídia Dalmau, Cèlia del Diego, Bea Espejo

fotografia
Xabier Mendiola