L’efecte Villalpando

Text pintat sobre paret.
Impressió sobre paper 50 x 70 cm (ed. 500).

Una nova classificació de paraules com a eina per a explicar i fer evident una situació de domini polític. El treball endreça els castellanismes normatius de la llengua catalana en funció de la primera datació escrita en aquesta llengua. Les onze columnes dibuixen una tendència i reflecteixen el grau d’independència o de submissió que ha tingut el país a través de la influència que la llengua de la nació peninsular més potent ha exercit -i exerceix- sobre el català. Classificats per segles, els manlleus i calcs semàntics palesen que tota pèrdua de poder polític afavoreix i fa créixer el pes de la cultura dominant sobre la cultura dominada. 

Quan els mots són marcats amb un asterisc s’indica que només un dels significats de la paraula és un castellanisme. N’han restat fora mots que, malgrat haver arribat per conducte de l’espanyol, no substitueixen cap terme genuí ans incorporen un significat que fins llavors el català no tenia (tomàquet, caoba, huracà, mico, etc).

fotografia
Pere Queralt