Sempervivens

2002

Pla de Bergús (Bages).
Inscripció llaurada sobre camp rostollat.
Tractor John Deere 6910 de 140 CV, arreu de 5 discs, 250 litres de gasoil, 350 estaques de fusta, equip GPS, cinta d’obra.
1.025 x 100 m

 

L’escenari dels fets és únic i irrepetible. És i serà, per més coses que hi passin al damunt. El ritual de tornar al punt zero acompanyat únicament per la consciència de la gravetat d’un moment –pretèrit o present- i poder-hi intervenir, sempre m’ha semblat d’una precisió i potència màximes. La intervenció com a mecanisme discret de resposta, d’eina per a desenteranyinar, denunciar o commemorar.

A començament del segle XVIII el pla de Bergús va allotjar diverses vegades la soldadesca franco-castellana durant els setges a Cardona. L’exèrcit pretenia aquest enclavament –darrer baluard de les llibertats catalanes- que finalment hagué de capitular després de la caiguda de Barcelona. Acabada la guerra de Successió, Catalunya fou sotmesa a un règim d’ocupació militar amb l’objectiu de reduir-la als usos i costums de Castella.

Sempervivens, realitzat tres segles després, és una resposta contundent a aquell intent de fer desaparèixer la nació catalana. És una afirmació col·lectiva, positiva i ample, expressada metafòricament amb un terme botànic que aquí fa referència a la voluntat de mantenir la identitat pròpia malgrat les escomeses vingudes de fora.

 

documentalista
Jaume Barberà

cessió camps
Joan Garriga (Cal Garriga), Josep M. Cabanes (La Pobla)

topògraf
Xavier Soler (GPS Global)

fotografia
Xabier Mendiola

texturadors
Joan Montraveta (Can Gurichs), David Casas (Su)

col·laboradors
Jordi Boldú, Dani Bravo, Marta Coll, Martí Crespo, Lídia Dalmau, Guillem Fabra, Marta Farré, Marta Moliné, Blanca Pi, Martí Sanz, Fusteria Vilardell

agraïments
Joana Casanovas, Carles Flamerich, Frederic Parés, M. Pilar Monfort, Nelly Malmanger