Rutina d’èxode

2015 (2011)

Mekele, Woldiya, Gonder, Bahir Dar
(Etiòpia)

 

Diàriament milers d’etíops recorren les principals carreteres de l’antiga Abissínia. No fugen de res, simplement fan desplaçaments quotidians per la vida feixuga que els ha tocat de viure. Anant a treballar, a cercar aigua o llenya o traginant farcells de tota mena i pes. Ho fan durant hores i a peu, no tenen altra manera de fer-ho. El precari transport públic local se’ls fa econòmicament inabastable, i això converteix les vies del país en una degotall humà trist i infinit, on les dones són les que tornen a sortir més malparades.

Aquesta va ser la cara més dura de l’Etiòpia que vaig veure l’estiu del 2011. Un patiment inhumà immens, una condemna diària terrible i colpidora.

La peça vol denunciar aquesta situació aplegant una mostra dels milers de títols de transport que diàriament queden sense fer servir, iguals en nombre als penosos desplaçaments a peu que tenen lloc un dia i un altre per les carreteres de la banya d’Àfrica. Són bitllets d’autobús aconseguits a les estacions de Makele, Woldiya, Gonder i Bahir Dar. Tots sense destinatari, destinació, data ni validació. Inútils i cruels.

Carretera de Bahir Dar a Addis Abeba
26.08.2011