Primer d’octubre

2017

Barcelona
Instal·lació temporal amb vocació eterna.
140 x 100 cm

Aquesta inscripció vol contribuir a mantenir viva -i sobretot activa- la memòria col·lectiva de l’1-O, el dia que aquest país va decidir fer un pas ferm per mirar d’esbrinar, en un referèndum, què volia ser.
La instal·lació s’apropia d’una de les proclames més repetides la tardor del 2017. Una frase que traspua voluntat d’ésser, d’exercir de subjecte, i que és, també, una resposta a cada acte repressiu de l’estat espanyol per impedir l’exercici del dret a l’autodeterminació, abans, durant i després de l’1-O.
Deixant escrit aquell crit, es pretén fixar-lo, perpetuar-lo, i eternitzar també la intensitat d’aquell moment. Com si la proclama, dins la lletra escrita, arrapant-s’hi, pogués fins i tot agafar una mica més d’embranzida.
La inscripció és realitzada amb panots lletra, el sistema de retolació que va omplir les voreres de la Barcelona del segle XX. L’ajuntament franquista va ser l’últim a fer-los servir, per tal de trinxar el nomenclàtor republicà. Arrencats d’aquelles voreres, vint-i-vuit panots lletra són avui, finalment, posats al servei de la voluntat popular.