Fil republicà

2018

Vídeo
1′ 20″
Barcelona

 

Barcelona encara es redreça del franquisme. Parts dels dictàmens de la Ponencia de numeración y rotulación de calles, la comissió municipal que trinxà el nomenclàtor republicà de la ciutat, encara són vigents. A cada nom de carrer que avui és capgirat, s’enderroca una mica de trenta-nou i es fa recular l’autoritarisme. A cada nou nom que es guanya es restaura un tros de la República dels anys trenta i s’enforteix la del segle XXI.

La reconstrucció i democratització dels noms de l’espai públic barceloní és una tasca llarga que la batllia de la capital va engegar el 1979. En els darrers temps, Vallcarca (2006), Francesc Pujols (2007), Ferrer i Guàrdia (2010), John M Keynes (2014), Cinc d’Oros (2017) i ara Pepe Rubianes (2018) han deixat enrere definitivament Hospital Militar (1942), Duque de la Victoria (1949), Marqués de Comillas (1939), Teniente Coronel Valenzuela (1928), Juan Carlos I (1981) i Almirante Cervera (1942).